VISCA BADALONA !!

557c0fcb1e552.r_1434194619709.0-264-3000-1809

(FE D’ERRADES: En la primera versió d’aquest text s’hi deia, per error, que la nova alcaldessa és de la CUP, quan en realitat és independent)

Des de poc abans de les eleccions municipals, tenia mig escrit un article de comiat envers la ciutat on em vaig criar. En el text, més o menys, felicitava càusticament Xavier Garcia Albiol i em donava per netejat. Portava quatre anys posant sordina a la meva condició de badaloní d’adopció, i davant la possibilitat que el PP revalidés la seva victòria estava disposat a afrontar una mena d’exili definitiu; tal era el meu emprenyament amb la ciutat i amb els seus electors. Per sort, el resutat dels comicis no va ser el que m’esperava; Albiol va perdre un regidor i avui una coalició d’esquerres, comandada per una alcaldessa independent, l’ha enviat a l’oposició.

Seria molt ingenu pensar que Badalona ha canviat com un mitjó. Continua ferint-me que tants milers de badalonins hagin votat un personatge com l’Albiol, i un partit com el PP. No m’ha agradat veure’ls a la plaça de la Vila cridant “Badalona es España” com si fossin colons a qui se’ls ha arrabassat un títol de propietat. M’agradaria convèncer aquests conciutadans, però si no se’ls pot convèncer se’ls ha d’intentar vèncer (democràticament). I això és el que ha fet una intel.ligent confluència d’esquerres independentistes, federalistes i regeneradores, en representació d’una multitud on hi ha estelades, niqabs, crits de sí, se puede i de tot i força. A Badalona, no podia ser d’altra manera. Qui millor ha sabut aplegar la pluralitat s’enduu l’alcaldia. I prou.

L’Enric Juliana ha dit que Badalona és el gran laboratori de la política catalana, com ho va ser en altres moments de la nostra història recent. És indubtable que en ciutats com Badalona és on ens la juguem. A Badalona es decidirà si aquest país, independent o no, pot ser un projecte comunitari viable. La primera lliçó, la d’avui, és claríssima: L’espanyolisme és poderós, però si està aïllat, ha d’acotar el cap enfront la capacitat del sobiranisme català per eixamplar-se, empatitzar, mimetitzar-se amb les causes més justes.

Desitjo tota la sort del món a la Dolors Sabater, l’Oriol Lladó i tots els que tenen l’enorme repte de dirigir una ciutat tan gran, tan dinàmica, tan problemàtica. Que els guii la humilitat, la capacitat de diàleg i la voluntat d’entendre Badalona per damunt de tots els prejudicis. Que governin pensant -també- en els milers que han votat Albiol.

Els badalonins absents, els que anem a Badalona per veure germanes i nebots, antics companys de la Minguella i un equip de bàsquet que sobreviu a totes les penúries, estarem donant alè des de fora. I els que no són badalonins haurien de fer el mateix: Aquí té lloc la gran batalla pel futur del país. Endavant!