US PRESENTEM EL MINISTRE FERNÁNDEZ DÍAZ

… Tot i que no caldria, perquè és una presència immutable en el paisatge polític català. Diumenge vaig escriure a l’Ara que els únics supervivents de l’esbandida que va suposar el procés de l’Estatut del 2006 eren Mas i Duran. Però m’havia oblidat de Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950), que justamente ara viu el zènit de la seva carrera política, com a ministre de l’Interior del Regne d’Espanya. També diumenge Fernández protagonitzava l’enèssima portada indigna del diari ABC, amb les seves enèssimes declaraciones indignes, en què alerta del risc que l’independentisme esdevingui violent “després de veure’s frustrat”. Frustat vol dir reprimit o prohibit, és clar. Però això ja no seria violència, sinó imperi de la llei. Amen.

No és el primer cop que el ministre fa esment a la possibilitat que el contenciós català tingui una derivada violenta. Fa temps va ser la riota de les xarxes socials perquè va dir que molts dinars de Nadal s’havien esgarriat a Catalunya per culpa del tema. Tant ell com els seus companys de partit han parlat sovint de la possibilitat que s’acompleixi la profecia de José María Aznar (“antes se romperá Cataluña que España”), i quan algú crida el mal temps de forma tan reiterada, en un context d’absoluta pau social (amb cert arravatament en el debat polític, potser, però res més), és perquè no tem el conflicte sinó que, per absència de força o d’arguments, el desitja, l’esperona, i fins i tot resa perquè es produeixi. El govern espanyol i certs partits i mitjans, desarbolats per un procés polític que no té res a veure amb la dolorosa ferida basca, s’han conjurat per explicar a la població espanyola -i en la mesura del possible, a l’opinió pública internacional- una farsa en què l’independentisme català és la tirania d’uns pocs, imposada sobre una massa idiota gràcies als tentacles dels poders públics i de TV3. Aquesta tirania amb rivets nazis és etnicista i antiespanyola, i el seu objectiu últim és l’enfrontament violent. Més o menys.

Fer que s’autocompleixi aquesta profecia matussera és la funció principal del PP català i del ministre de l’Interior.

Fernández Díaz és fill d’un militar promocionat pel franquisme, i va fer carrera a l’època d’UCD. Diu la llegenda -ho va dir ell mateix a la revista Alba. capçalera desapareguda del grup Intereconomia- que el 1991, durant un viatge als EUA va tenir una il.luminació i va deixar de viure d’esquenes a Déu. Ara és un supernumerari de l’Opus Dei, devot de Santa Teresa de Jesús, i he omplert el ministeri d’estampetes i d’altres fanàtics religiosos com ell. La qual cosa no li ha impedit capbussar-se a les clavagueres com qualsevol dels seus predecessors, i així el seu nom apareix vinculat als famosos informes de l’UDEF, a la gravació de La Camarga (aquí la jugada li va sortir fatal, però fatal) i  al joc brut contra l’alcalde Trias, que després de provar la seva innocència n’ha demanat la dimissió inútilment.

Heus aquí Jorge Fernández Díaz, l’home que cada dia va a missa i segurament resa perquè la violència purificadora acabi amb el procés polític català.