Una tardor (Chateaubriand)

“Com més trista era l’estació, més tenia a veure amb mi: El temps del gebre, que fa menys fàcils les comunicacions, aïlla els habitants dels camps: Hom se sent millor a recer dels homes.

Les escenes tardorals posseeixen un inevitable caràcter moral: Aquelles fulles que cauen com els nostres anys, aquelles flors que es marceixen com les nostres hores, aquells núvols que s’esvaeixen com les nostres il.lusions, aquella llum que s’afebleix com la nostra intel.ligència, aquell sol que es refreda com els nostres amors, aquells rius que es glacen com la nostra vida, tenen relacions secretes amb el nostre destí”.

François de Chateaubriand, Memòries d’ultratomba.