TEXTOS: AMISTAT I POLÍTICA, SEGONS CICERÓ

En la defensa de Luci Murena, cònsol de Roma el 62 a.C., acusat de corrupció electoral, Ciceró es lamenta pels retrets que li fa el seu vell amic Servi Sulpici; aquest, prestigiós polític i jurista, es va queixar prèviament que Ciceró assumís la defensa del seu enemic. Heus aquí la justificació de Ciceró:

“Jo, en efecte, Sulpici, confesso que quan vas presentar candidatura et vaig prestar, en virtut de la nostra amistat, tota la meva assistència i el meu suport (…) Però si quan volies ser cònsol em vaig esforçar en afavorir-te, ara que persegueixes a Murena no crec que t’hagi d’ajudar d’igual manera.

No és lloable, ni tan sols admissible, que quan els acusadors són amics nostres renunciem a defensar ningú, ni tan sols els nostres pitjors enemics. Però és que jo, a més, jutges, tinc una gran i antiga amistat amb Murena, que no serà ofegada per Sulpici en un judici (…) I si no existís aquest motiu, la dignitat de Murena o la magnitud del seu càrrec m’haurien marcat amb una infamant nota de supèrbia i crueltat si hagués refusat la defensa d’una home tan gran pels seus dots personals i per altres amb què el poble romà l’ha adornat. Car ja no m’és permès ni sóc lliure de negar el meu ajut per la salvació dels ciutadans en perill (…) Si eludir la feina suposa desídia; el rebuig de qui suplica, supèrbia; i no atendre els amics, perversitat, no és estrany que aquesta defensa sigui d’aquelles que no pot abandonar un home feiner, complidor i de bons sentiments. Per la teva pròpia vocació, Sulpici, fàcilment et pots adonar del què dic. Perquè si et sembla inexcusable aconsellar com a jurista fins i tot els contraris als teus amics (…) no siguis tan injust com per pensar que, quan el teu talent està a disposició dels teus propis enemics, trobis que el meu ha d’estar vedat fins i tot per als amics. Si la teva amistat m’apartés d’aquest procés, i si això mateix li passés a Hortensi, Cras i a tots els qui valoren molt comptar amb la teva simpatia, un cònsol electe es trobaria sense defensor en aquesta ciutat, on els nostres avantpassats no van voler que ningú, ni tan sols els de més baixa condició, trobés a faltar un advocat. Pel que fa a mi, jutges, em consideraria irreverent si abandonés l’amic; cruel, si al malhaurat; superb, si al cònsol. Per això pagaré amb escreix el tribut degut a l’amistat i, en conseqüència, actuaré amb tu, Sulpici, d’igual manera que si el meu germà -la persona que més estimo- fos al teu lloc; i el que exigeix el deure, la rectitud, la consciència, ho acompliré amb la precisa moderació per no perdre de vista que parlo, en contra de l’interès d’un amic, per defensar un altre amic en perill”.

Marc Tul.li Ciceró, Pro L. Murena.