SEÑOR, GOOOL DE SEÑOR

Estic doblement satisfet, avui que han imputat l’Acebes. D’una banda, m’alegra que es certifiqui la putridesa de l’aznarisme corporatiu i ideològic. M’agrada que imputin un personatge tan insofrible, que va mentir descaradament tots els espanyols, que deixar anar perles com ara que “ETA tutela el nuevo Estatuto de Cataluña” i que a sobre, pel que sembla, va ficar cullerada en la trama Bárcenas per finançar el diari digital d’un altre personatge detestable, Federico Jiménez Losantos (recordeu-me que algun dia torni al tema dels webs i blogs finançats de forma curiosa).

I evidentment estic satisfet perquè la imputació permet a l’equip del Polònia rescatar de l’oblit un dels meus personatges predliectes. A diferència de les sèries de ficció, que fan entrar i sortir personatges de les trames segons l’acceptació o el rebuig de l’audiència, el Polònia es basa en l’actualitat i quan un polític surt d’escena la seva paròdia també ho fa. I us puc dir de primera mà que la depressió entre l’equip de guió va ser enorme quean Acebes va deixar la política activa. També va ser un moment trist per en Bruno Oro, que a partir de la personalitat d’Acebes i la seva mandíbula inferior prominent va construir un personatge irrepetible, que tenia una característica fonamental: Una barreja impossible d’ingenuïtat i cinisme. Aquell Acebes era un pervers nen/adult ancorat en el 12-1 contra Malta (i el mític gol de Señor) i que la seva responsabilitat com a ministre de l’Interior el converteix en un paranoic i un mentider compulsiu.

He estat mirant sketchos antics del programa (com passa el temps, nois) i n’he triat un en què Acebes rep una mala notícia: Rajoy ha decidit que Gallardón l’acomanyi com a número 2 a les eleccions generals que acabarien retornant al PP al poder.

Aquest dijous el gran Acebes d’en Bruno Oro torna al Polònia. Suposo que no per molt de temps. Però és un consòl. L’Acebes real, mal vent se l’endugui.