Que ho pagui Wert

Primera, el sistema d’immersió lingüística és fruit del conses polític i social, ha estat vigent sense conflicte durante dècades i no sembla que hi hagi un mètode millor per compensar la diglòssia en favor del castellà, i garantir el bilingüisme actiu dels alumnes.

Segona, si algun problema planteja el sistema d’immersió és que en molts centres educatius no s’aplica… perquè es fan moltes més classes en castellà del que es diu. Hi ha estudis que ho demostren. De vegades la deixadesa, de vegades la complexitat lingüística a l’aula han impedit que la immersió s’apliqui de forma eficaç, i el nivell de català de l’alumnat se n’ha ressentit.

Tercera, el zel del govern espanyol en aquesta matèria contrasta amb el menyspreu, o fins i tot l’hostilitat, amb què aborda els drets lingüístics dels catalanoparlants. El darrer exemple, aquesta mateixa setmana: Els jutges no necessitaran entendre el català (entendre’l!) per exercir a Catalunya.

Quarta, el sistema d’immersió lingüística no és un caprici, sinó un pla radical previst per reparar les agressions patides pel nostre idioma durant dècades. Que el català estigui minoritzat no és casualitat, sinó la conseqüència d’un procés constant i implacable de repressió i esquarterament del català en tots els territoris on és llengua pròpia.

Cinquena, com a conseqüència d’això, el govern espanyol no només no hauria de combatre la immersió, ni les polítiques de normalització lingüística, sinó que l’hauria de garantir i, sobretot, hauria de pagar la notable despesa que suposa, en concepte de danys i perjudicis. Si no, s’estarà donant per bo el franquisme i les conseqüències de la seva acció descatalanitzadora.