Polònia, país de guionistes

IMG_3390

M’han plogut tantes felicitacions públiques per la segona paròdia de El Hundimiento, emesa en el Polònia d’ahir, que em veig obligat a aclarir que la paternitat de la idea pertany a l’equip de guionistes, per bé que -com sempre- al capdavall l’sketch va ser ser una obra col.lectiva en què vaig participar de forma entusiasta (ja no surto gaire sovint al programa, i trobo a faltar el plató de vegades).

Com sabeu, fa una setmana vem parodiar una escena celebèrrima de la pel.lícula Der Untergang (2004), que reprodueix un patètic esclat d’ira per part d’Adolf Hitler en els dies finals del búnquer. En la paròdia, veiem Rajoy just després del 9-N, sotmès a la mateixa situació que Hitler el maig de 1945: Aïllat, inconscient, desconnectat de la tràgica realitat, i finalment culpant els seus col.laboradors de tots els mals.

Quan en Jaume Buixó -subdirector i coordinador de guió del Polònia- em va suggerir la idea d’aquesta paròdia, li vaig dir que era important que no hi hagués referents nazis ni el vestuari, ni en l’atrezzo; i que el text eludís qualsevol expressió que permetés deduir que el comportament de Rajoy tenia a veure amb la ideologia feixista i els comportaments que se’n deriven. Estàvem parodiant una situació bèl.lica i una escena mítica del cinema, no una opció política.

Totes aquestes premises es van complir, cosa que no es pot dir dels milers i milers de paròdies que s’han generat prèviament sobre la mateixa escena. Però és evident que en l’actual punt d’ebulició de la política catalana, la nostra era una opció de risc. Per tant, la sobreactuació del PP i de Ciutadans ens va sorprendre relativament.

Immediatament, la Gemma Cebrià, ajudant de direcció del programa, va fer un buidat de l’arxiu i va trobar una bona llista de sketchos en què els personatges del Polònia apareixien caracteritzats com a dictadors (Carod com a Kim-Jong-Il, Rajoy i Mas parodiant al Hitler-Charlot de El Gran Dictador.

És evident, però, que els temps han canviat, i allò que fa dos anys generava alguna arrufada de nas i prou, avui dia és munició molt valuosa per la batalleta quotidiana entre els partits polítics.

Aquest és un dels riscos del Polònia, i és un risc que assumim del tot. No ens sembla bé que els continguts del nostre programa -que és un programa d’humor- s’analitzin amb els mateixos paràmetres que les declaracions dels líders polítics: ens sembla una manera de fer tramposa. Però quan es treballa amb material sensible s’ha saber encaixar les crítiques i, si s’escau, replicar-les, però fer-ho amb les nostres eines -és a dir, amb més humor-. Això és el que van decidir els guionistes del Polònia: Reblar el clau de la paròdia amb un sketch en què el mateix programa, i el seu director, se sotmetien a l’analogia amb El Hundimiento. En l’sketch, sóc jo el que crida embogit com Hitler i el que acusa els altres (els guionistes) d’haver-me ficat en un embolic.

Em va encantar reproduir la situació, veure tots els guionistes davant meu, amb cara de nens entremaliats, però a punt de trencar-se de riure davant les meves invectives. Crec que el resultat és prou divertit i que ha contribuït a treure ferro a la situació. D’això es tractava.

Els guionistes del Polònia són Jaume Buixó, Albert Martorell, Júlia Cot, Adrià Cuatrecasas, Pepe Tienda i Enzo Vizcaíno, amb el suport de l’Enric Garriga, que es cuida sobretot de la presència del programa a les xarxes, i les col.laboracions externes d’en Jordi Ventura i en Manel Lucas. També han passat pel programa noms il.lustres com Quim Morales i els Òscars. A les primeres temporades del Polònia, jo estava molt a sobre dels continguts, prenia la iniciativa, dirigia les reunions i potinejava els textos sense miraments; després -sobretot des del 2012, en què em van fer comissari dels actes del Tricentenari a Barcelona- l’equip va començar a rodar sol, i jo em limito a discutir les propostes de sketch amb en Jaume Buixó, i a revisar els textos un cop escrits.

Però a mesura que passa el temps les revisions són més anecdòtiques i quan llegeixo els guions em dedico sobretot a deixar-me sorprendre i a riure. Els textos dels guionistes del Polònia són cada cop més bons i més eficaços, i aquesta és una de les causes que explica la longevitat del programa. Crec que avui és un bon dia per remarcar-ho.