PODER

La política va del poder. Poder vol dir, literalment, això: Tenir la capacitat de fer que les coses s’esdevinguin.

El poder no té a veure amb la raó, ni amb la voluntat, ni amb les aliances, ni tan sols amb la força. Té a veure amb la presa de decisions i la capacitat de fer-les efectives; té a veure amb la capacitat d’impedir que les decisions d’altri arribin a executar-se.

El procés sobiranista català, en aquest sentit, no ha arribat encara a la fase d’empoderament (terme del qual es comença a abusar). El govern català no té més poder que el que tenia fa 10 anys. Tot el que ha fet en una línia independentista és purament verbal. Ha fet bascular una majoria democràtica (una mica justeta) cap a l’independentisme, i això és una condició necessària però no suficient per a la presa del poder polític efectiu.

L’Estat espanyol, en canvi, no ha fet altra cosa que exercir el poder, a través de lleis, decrets, normatives i gestos d’autoritat.

En el terreny de la mobilització i de l’elaboració de discurs, la Generalitat pot intentar competir amb el govern espanyol. En el terreny de les pressions també. Però en tots dos casos és Espanya qui té les de guanyar, perquè qui té poder pressiona millor. I ho saben prou els pressionats: premsa, patronal, banca, cos diplomàtic, etcètera.

Malgrat tot això, a Catalunya hi ha la voluntat (recolzada pel sufragi democràtic) de fer un govern que inicii el camí de la ruptura amb Espanya. I per fer això cal exercir poder. O evitar que l’altre et bloquegi amb el seu poder. ¿Està la Generalitat en condicions d’aconseguir això?

De fet, no hauríem de parlar de la Generalitat, sinó del Bloc Institucional Sobiranista, que inclou, a més del govern català, les quatre diputacions provincials i 773 ajuntaments. No és poca cosa. Però totes aquestes administracions, ¿què poden fer d’efectiu, en favor del procés?

Pot Catalunya recaptar impostos i multar els morosos com ho fa la hisenda espanyola?

Pot Catalunya impedir que la hisenda espanyola multi i embargui els ciutadans i empreses que decideixin pagar a la hisenda catalana?

Pot el govern català i els ajuntaments catalans prendre mesures que qüestionin o bloquegin l’autoritat del govern espanyol a Catalunya? Quines són?

Pot Cataluya fer que quedin sense efecte les sentències judicials que es derivin del trencament de l’ordre constitucional espanyol?

Pot Catalunya evitar que el govern espanyol bloquegi la seva activitat financera? Pot actuar sobre el sistema bancari?

Podrà el govern català fer front a les seves obligations financeres en cas que Madrid tanqui l’aixeta? Com?

Etcètera.

Si el bloc institucional sobiranista no POT fer efectiva la seva autoritat, ni POT impedir que s’exerceixi l’autoritat espanyola en el territori català, la “desconnexió” és pur verbalisme.

Queda, és clar, la possibilitat que el Procés passi a mans del carrer, de la gent. Un camí igualment incert.