PLATOCRÀCIA

Govern dels rics, govern dels millors, govern del dret diví, govern d’un sol home; durant segles hem conegut tota mena de fórmules per exercir el poder mentre esperàvem l’adveniment del més legítim, el més humà: la democràcia. El govern del poble. Avui som en un règim democràtic, que és el menys dolent de tots, però és dolent al cap i a la fi, perquè el poder del poble es veu indefectiblement matisat i interferit pels poderosos de tot signe; i perquè el poble mateix (encara que en diguem la gent, o les masses) és un ens col.lectiu que té dificultats òbvies per exercir el poder, per delegar-lo, per controlar-lo i per abatre’l quan fa falta. A l’Espanya d’avui, les elits de tot signe estan a punt d’acotar el cap davant d’aquell quart poder que ja no és el quart, sinó que són tots: El poder mediàtic, la força de la imatge i de la repercussió pública. El tauler polític espanyol és a punt de viure l’eclosió de dues noves formacions amb vocació majoritària (Podem i Ciutadans) que basen la seva força en la presència mediàtica dels seus líders, que parlen molt bé, repliquen amb traça i defugen amb gran intel.ligència les etiquetes i els compromisos. Pablo Iglesias i Albert Rivera estan entrant a l’edifici del poder polític directament des de l’àtic, gràcies a la generosa quota de pantalla que li dediquen els grups privats de comunicació. Podem és una estructura col.lectiva més vertical que l’exèrcit, més unipersonal que la monarquia, més comercial que la coca-cola. És Pablo Iglesias davant d’una càmera i un micròfon, és la seva cueta omnipresent, inoculant el seus missatge directament a a través de la televisió. Una macrocefàlia en què les bases –el poble- no hi afegirà res més que el seu vot, quan toqui. Res a veure amb els moviments alternatius que, com la CUP a Catalunya, porten lustres defensant els seus postul.lats al carrer, als ajuntaments i finalment al Parlament de Catalunya. Pel que fa a Ciutadans, el seu populisme lerrouxista m’inspira molta menys simpatia, però almenys a Catalunya van començar des de la base, tot i comptar amb l’afecte de l’aparell mediàtic espanyol; però a Espanya, on el seu espai l’ocupava UPyD, Ciutadans s’està engruixint per l’omnipresència d’Albert Rivera als platós, on el senyor Lara l’ha col.locat, en primer terme, per fer front al moviment sobiranista català. Poder del poble? No, és la platocràcia. I com tantes altres males idees, ha vist la llum a Espanya.