Partits prohibits a Alemanya?

El diputat Santi Rodriguez (PP) s’ha permès recordar a la majoria sobiranista del Parlament català que “a Alemanya estan prohibits els partits que van contra la Constitució”. És una amenaça superflua, perquè el PP no es cansa de recordar que l’Estat sempre està a punt per llençar tot el seu arsenal jurídic i policial contra qualsevol intent de subvertir l’ordre constitucional, per democràtic que sigui. Si el que pretén el diputat Rodriguez és ficar la por el cos dels independentistes, la veritat és que no fa falta, però tampoc n’hi ha per posar-se pedres al fetge. Resulta molt entretingut veure com una minoria cridanera intenta atemorir la majoria, no pas amb vots, sinó amb l’amenaça d’una llunyana remor de sabres o de togues.

El que no és prudent, per part del PP català, és emparar-se en la legislació alemanya. Perquè a Alemanya, com en d’altres estats europeus, l’enaltiment o l’apologia del feixisme està perseguit legalment. I el PP, a més de ser fundat per un ex ministre de Franco, s’ha negat reiteradament a condemnar el franquisme i a tipificar com a delicte l’apologia de la dictadura militar que, entre d’altres coses, va suposar la prohibició dels partits, la repressió del moviment obrer, l’afusellament del president de la Generalitat, la supressió de l’autonomia i la persecució sistemàtica de la llengua catalana, amb conseqüències que encara ara estem pagant (i la reparació de les quals el PP obstaculitza tan com pot).

L’octubre del 2013, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció d’ICV, CiU, ERC, PSC i la CUP demanant tres coses: Primer, la condemna del règim franquista; segon, el retorn immediat del botí de guerra de l’arxiu de Salamanca; i tercer, la reprovació de la delegada del govern espanyol a Catalunya, la senyora Llanos de Luna, per haver condecorat uns supervivents de la División Azul, que va lluitar al costat dels nazis al front de Rússia. Els diputats del PP (i els de Ciutadans) es van negar a votar la moció, i van abandonar el Parlament entre crits i ostentoses mostres de fatxenderia.

Per tot plegat, em sembla que són el PP i Ciutadans els qui s’haurien de preocupar, en cas que la legislació alemanya sobre els partits polítics s’apliqués aquí. Afortunadament per a ells, Espanya té una relació amb el seu passat força més tolerant.