PARAULES (I prou)

En aquest país, no ho diríeu mai, perdem la força per la boca. Som uns bocamolls autèntics. En el país de les mitges paraules i dels silencis discrets, on el nostre mal no vol soroll, resulta que no fem altra cosa que garlar com a lloques. A falta de poder real (és a dir, d’acció) no fem altra cosa que dir, enraonar, debatre, criticar, esmenar, proclamar i anticipar el que després no farem. Som una assemblea de tertúlies. Una xerrameca eixordadora s’ha ensenyorit de l’espai públic, atiada per les virtuts cardinals de la nova política: La transparència, el diàleg, l’empoderament popular, la coherència discursiva i altres paraules màgiques (paraules, paraules, paraules) que sense el necessari complement de l’acció política no són altra cosa que falòrnies. Per dir-ho a la manera de Churchill, mai enlloc tanta gent ha parlat tant, durant tant de temps, d’una mateixa qüestió. Si al final ens en anem tots a fer punyetes, hi anirem de la forma més transparent, popular, dialogada i coherent possible. Això no ens ho podrà prendre ningú.