Otegi, en llibertat

 

otegi

Arnaldo Otegi és a punt d’abandonar la presó. Nascut a Elgoibar, va formar part d’un comando d’ETA, va participar en un segrest i va pagar la condemna que li pertocava. A partir d’aquí, tots els seus esforços han estat encaminats a apartar l’esquerra abertzale del camí de la violència. Era un camí costerut i fins i tot perillós, però al final es pot dir que Otegi se n’ha sortit. No és només mèrit seu, és clar. Molta altra gent de l’entorn d’ETA va adonar-se de la ineficàcia i de l’abisme ètic que s’amagava darrere del pompós llenguatge de la lluita armada i els gudaris morts en combat. També hi va ajudar l’eficiència de les policies espanyola i francesa, i la irrupció d’un terrorisme global, molt més sanguinari i paorós. Però és evident, i no cal haver llegit el llibre d’Antoni Batista per saber-ho, que Otegi ha estat un dels principals actius del procés de pau que ha permès normalitzar la situació a Euskadi (O comença a fer-ho, perquè pels familiars de les víctimes i dels presos encara queda molt a fer).

Otegi es va enfrontar als irracionals dirigents de la línia dura d’ETA, i a la ceguesa dels governs del PP i del PSOE, que no van voler facilitar l’eutanàsia de la banda amb quatre concessions de segon ordre. Mentrestant, Otegi va participar en l’homenatge a una etarra morta mentre manipulava el seu explosiu (mort que jo vaig celebrar, perquè prefereixo que mori el botxí i no la víctima innocent), i també ho va pagar amb pena de presó. Després, el seu únic pecat ha estat intentar refer una organització política i ideològica que la hipòcrita llei de partits espanyola va considerar il.legal.

Per aquest delicte polític, Otegi haurà passat més de sis anys a la presó, ni un dia menys, sense cap opció a reducció de pena. Perquè ens en fem una idea, el general Galindo, condemnat per la mort de Lasa i Zabala, només va passar 4 anys a la presó (i l’havien condemnat a 70 anys). I el general Armada, cervell del 23-F, va ser condemnat a 30 anys i només en va complir 5. En el cas d’Otegi, doncs, es pot parlar de desproporció i fins i tot d’acarnissament, que només s’explica per motius polítics. En efecte, els poders de l’Estat l’han vist com una amenaça justament perquè semblava l’únic líder capaç d’apartar el món abertzale de la violència i convertir-lo en una força de govern. L’empresonament d’Otegi ha estat condemnat per tots els partits bascos, tret de PP i Ciutadans, i el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel l’ha considerat “una ofensa a la humanitat”.

Otegi sortirà de la presó d’aquí a pocs dies, amb ganes de retrobar la llibertat i la vida pública, tot i la pena d’inhabilitació que encara pesa sobre ell i que li pot impedir ser candidat a les pròximes eleccions basques. En qualsevol cas, la seva sortida de la presó és una bona notícia per a ell, per la democràcia i el procés de pau basc. Un triomf de la justícia, un mal de queixal per alguns jutges.