“Més o menys jo” (Highlights)

Al pròleg de Més o menys jo, de Miquel Duran (ed. Bridge) Andreu Martin escriu: “Cada metàfora i cada acotació al marge servirien per desmuntar la creença supersticiosa que totes les històries han estat ja contades”.  Acabo de llegir aquesta inclassificable novel.la, obra d’un home de ciències, i n’he apuntat algunes frases que demostren que sempre hi ha una manera diferent de dir les coses, de barrejar realitat amb ficció, de mirar el món.

 

“A la tardor, a Pujarnol hi cau una pluja infinita de fulles taronges. És una pluja circular perquè, si reculls una fulla i la marques amb una creu, l’endemà la veuràs caure d’un altre arbre”.

“És la mare qui dóna corda al rellotge de la sala, així la casa no se’ns acaba de morir”.

“La resta del dia, la mare forma part del paisatge i se la pot donar tranquil.lament per suposada”

“El pare va perdre la cama en un accident laboral als Pirineus. (…) Segurament, com jo, la mare sospitava que amb la pèrdua de la cama el pare pretenia abandonar-nos dissimuladament, a trossos”.

“Havent dinat, el pare i la Laura s’han resumit pel menjador”

“Certament, era una noia invertida. Girada com un mitjó, va aclarir en Pol; amb la personalitat a fora i l’aparença a dins”.

“De tots, en Pol era el més eloqüent, i divertit, pel que es veia. En Pol podria fer un comentari a cent metres de distància i l’encertaria igual”.

“Tenia el paladar amarg. He mirat l’ampolla de whisky amb cert orgull perquè estava mig buida, i no mig plena, i he decidit esperar que algú em rescatés”.

“Volar és molt fàcil, només cal tirar-se a terra i fallar”

“L’Oriol només pintava núvols quan se li acabava el blau”

“Era d’una bellesa astuta, capaç d’assenyalar la sortida en un plànol del meu cap, d’apuntar vostè és aquí en un mapa de l’univers”

“Al parvulari, un dels moments més estressants del dia era quan, sortint corrents del pati, ens esperaven desenes de mares amb els braços oberts i havíem d’encertar la nostra”

“M’ha fet un petó llarg i carnós. Per descriure’l, a part de mil paraules, necessitaria posar un ventilador al clatell de la gent”

 

Bona lectura. Bon estiu.