més de josep pla (1957, 1964)

 

 

 

Algunes frases més que m’han cridat l’atenció de les notes de La vida lenta. Notes per a tres diaris (Destino)

 

1957 (només hi ha notes de l’1 de gener al 23 de febrer, i del 21 de desembre a final d’any)

Jo sé perfectament que anem al desastre, però no tinc la força ni la joventut per dir-ho i anar a la presó (17-I)

No hi ha manera de conservar un equilibri. Passo de l’alcohol a la lectura àvida, que em fa el mateix mal (15-II)

Una foto, una vegada vista, ja no es mira mai més. Res passa més aviat de moda que les fotografies. Si una foto es torna a mirar, és pel grotesc que conté. (23-XII)

El verd de la bandera italiana -el verd fresc inoblidable de les persianes d’Italia. Déu meu! (24-XII)

 

 1964  (Aquí les notes són molt més telegràfiques. L’edat? No ho sé)

(Des de l’avió, tornant de Lisboa) Viatge magnífic. La visió d’Espanya erosionada i pètria. Aquest país no serà mai res (4-I)

La fred em treu la vida, em redueix (7-III)

Visita a Foix de Sarrià, al seu domicili. Incapacitat de comprendre la literatura d’aquest vell amic tan simpàtic (15-III)

Tal dia com avui fa 25 anys que s’acabà la guerra: “25 años de paz” – és a dir, de misèria, de policia i d’indignitat (1-IV)

Em trobo escandalosament vell (15-IV)

De vegades, el sentit del ridícul no em deixa escriture (4-V)

Breda. Havent dinat, tomb de poble: El campanar romànic, el poble immòbil. (2-VII)

Escric quasi cinc planes del Pujols. Em trobo a la quartilla 100. Si no fos l’escriure, ¿què faria? L’avorriment és immens (5-XII)

Nadal. Decideixo no llevar-me. Dino al llit. Canelons. Passo la tarda dormint. La Teresa, fora: silenci total. Deliciós (25-XII)

 

 

(fotografia de F. Català-Roca)