L’ocellot

990_1464506743aguila

 

Conec una mica Tortosa per raons familiars, i puc afirmar que hi ha molts tortosins avergonyits pel resultat de la consulta ciutadana sobre el referèndum franquista. Però també en conec molts d’altres que van votar a favor de mantenir l’ocellot al mig del riu, o que -si més no- han assistit al debat amb una indiferència certament còmplice. Gent que vota opcions democràtiques, gent catalanista i progressista, ha manifestat en aquest tema una tebior que, des d’altres indrets del país, resulta incomprensible. Començant pel mateix alcalde.

Per la seva funesta estampa i per la seva ubicació, l’àguila imperial del monument als caiguts de la batalla de l’Ebre és, juntament amb la catedral, la icona més visible de la ciutat. I em costa d’entendre que als tortosins no els faci mal a la vista. Jo porto vint anys anant regularment a Tortosa i sempre que he fet aparèixer en la conversa el refotut monument, m’he trobat poques ganes de parlar-ne, o arguments ben pelegrins, com ara aquests: “No s’ha de remenar el passat”, “el monument ja forma part del paisatge” o bé “aquesta polèmica se l’han inventat a Barcelona”. I això, en sectors relativament progressistes. Després hi ha la Tortosa més nostàlgica, missaire, provinciana, sempre disposada a victimitzar-se i a denunciar les ingerències de la capital (de Barcelona, s’entén). És aquesta una Tortosa que s’havia anat esllanguint, que semblava enterrada quan tot Catalunya es va mobilitzar per defensar lo riu contra el pla hidrològic. Però heus aquí que la defensa del monument de l’ocellot li ha donat vida. No és casual que tot el PP i la sucursal de Sociedad Civil Catalana s’hagi abocat en defensa del monument de “l’aguila simpàtica” i que ho hagi fet amb un discurs que pretén enfrontar les terres de l’Ebre amb la resta del país, una lletania que es nodreix d’un amor propi malentès, ben característic de les ciutats que han perdut rellevància.

Les terres de l’Ebre són un tresor per al país des de molts punts de vista, i necessiten l‘atenció de les administracions, començant per la defensa del riu. Però la gent de l’Ebre no hi ajudarà si cau en la temptació de capficar-se en la queixa i l’orgull antibarceloní. Per sort, aquesta pulsió tan destructiva es va fent minoritària, però en dies com diumenge encara es nota. El vot a favor del monument no va ser una expressió de franquisme sociològic: Va ser una manera de proclamar que els tortosins fan el què els dóna la gana, no el que volen els de Barcelona. I la veritat, no sé què és pitjor.

Em permeto de fer un pronòstic: D’aquí a un any o dos, quan a Barcelona estiguem distrets amb altres temes, l’ajuntament de Tortosa retirarà l’ocellot amb qualsevol excusa. I els tortosins ho acceptaran amb la mateixa resignació que ara accepten que l’infame monument els condemni a ser l’escenari de la postal més rància del país.