L’èxit, la desesperació, el mandat

– El 9-N: Tracant-se d’un procés participatiu il.legal i sense efectes jurídics, la xifra de participació constitueix un èxit sense pal.liatius.

– Mas va ser qui va assumir el màxim risc amb aquesta jugada, i ara és qui més pot treure pit pel seu desenllaç. Però els 2.300.000 vots són impossibles d’explicar sense la capacitat logística de l’ANC i Òmnium Cultural.

– El vot d’ahir va ser plural, i incloïa un càstig contra Rajoy. Si Artur Mas se l’intenta atribuir cometrà el mateix error que el 2012.

– El govern espanyol ha quedat molt tocat, perquè ha viscut en el seu propi territori un acte de desobediència massiva, expresada en vots i amb celebració democràtica impecable.

– La única resposta que arriba des de Madrid i des dels partits favorables a la unitat d’Espanya és l’amenaça, la repressió, l’insult i el negacionisme. Són quatre expressions de desesperació.

– Si el PSOE i el PSC ara troben “urgent” discutir i votar una proposta federal, amb tota cordialitat: que es posin a la cua. Si Mas no es pot apropiar la demostració de diumenge, ells encara menys.

– Cal aprofitar les circumstàncies per obtenir un mandat democràtic clar en unes eleccions de perfil constituent. Urgeix que CiU i ERC restableixin els ponts de diàleg i acordin, en la mesura del possible, un full de ruta que sigui assumible per totes les forces i sectors que diumenge van votar Sí/Sí.