L’equip de Badalona

Finalment, i després de molt d’estira-i-arronsa, s’ha produït l’acord entre l’ajuntament de Badalona i el Joventut, que permetrà al club verd-i-negre cobrir part del seu deute i continuar batallant per tenir un lloc en l’elit del bàsquet. En paral·lel s’ha fet públic un estudi que quantifica l’impacte de marca que la Penya suposa per Badalona, i l’ampli suport dels badalonins a una actitud proactiva de l’ajuntament en favor de l’entitat amb més projecció de la ciutat.

El bàsquet espanyol és un esport malalt que ha experimentat una bombolla econòmica. Ara s’està tornat a situar en els paràmetres que li són propis, cosa que farà que clubs com la Penya, si es gestionen bé, puguin sobreviure, tot i que l’accés al podi dels campions li quedarà molt lluny, perquè no té ni un club de futbol al darrere, com el Barça i el Madrid, ni un tractament fiscal favorable, com passa amb els equips canaris i bascos, ni una caixa d’estalvis, com l’Unicaja, ni un propietari amb capacitat de despesa -com és el cas del València, per exemple-. Però la Penya pot seguir lluitant en favor els seus objectius fundacionals: Promocionar el nom de la ciutat, afavorir la pràctica de l’esport entre els joves i formar nous valors del bàsquet.

L’acord entre el club i la ciutat preveu que l’ajuntament passi a integrar-se en el consell d’administració del club. És una bona notícia. Crec que aquest matrimoni s’hauria d’aprofundir més, i la millor manera de visualitzar-ho seria canviant el nom oficial del club. De moment, la Penya continua dient-se “Club Joventut Badalona”, i fins ara tots els acords amb els espònsors han permès mantenir el cognom “Joventut” (actualment, Divina Seguros Joventut), però el nom de la ciutat ha quedat cada cop més relegat, i a la samarreta hi apareix de forma testimonal a la part de sota del darrere de la samarreta.

El més normal seria que el nom de l’equip -el que ha d’aparèixer a la premsa, a l’equipació, etc- portés el nom de la ciutat. Tinc molt d’apreci al nom de “Joventut” (tot i que no conec a cap badaloní que l’utilitzi per referir-se al club, tots en diem “la Penya”). Però posats a fer un sacrifici, preferiria que l’equip es digués “Divina Seguros Badalona”. Seria la millor manera d’agrair a l’ajuntament (i a la ciutat) la seva cooperació. I seria una bona manera de fer justícia a allò que sempre deia el senyor Estruch, soci fundador del club: “Volíem que el nom de Badalona fos conegut arreu del món”.