La consulta, per la nova constitució

De la proposta d’Artur Mas m’agrada el calendari i la successió lògica de fets. Primer, majoria sobiranista. Després, estructures d’Estat i negociació amb Espanya i UE. Encara després, procés participatiu per la redacció de la Constitució. I finalment, referèndum constitucional. Votar una proposta d’Estat tangible, i no un simple desig, és una passa més cap al Sí. Em permeto citar-me:

“…Potser ens toca aprendre dels del costat, ser més polítics i menys somiatruites, respondre a tots els cops, evocar l’infern a més del paradís, i sobretot governar, actuar amb vocació d’estat, iniciar el procés amb l’aval de la majoria, mostrar als ciutadans com l’estat propi pren forma, de tal manera que la consulta no enceti sinó que culmini; que quan arribi l’hora de votar no hàgim de triar entre una realitat ruïnosa i una entelèquia sense contorns. Un cop més, mirem com ho fan els que en saben: quan Espanya ens va fer votar la Constitució del 1978, tot estava atado y bien atado , la monarquia parlamentària ja estava en marxa, el sistema tenia possibilitats però també límits i el vot negatiu significava el franquisme. Els referèndums es guanyen així”.  (Diaria Ara, 1 de desembre del 2012)

P.S. (1)  La formulació del president em genera, però, un dubte: El necessari diàleg amb l’Estat i amb la Unió Europea, pot condicionar el calendari? Supeditarem tot el pla a la necessitat d’un acord? O construïrem una legalitat nova (la qual cosa és la millor garantia d’un acord posterior)?

P.s. (2) La clau de volta de tot aquest edfici continua essent el mateix: Recaptar. La política i la diplomàcia acoten el cap davant d’un govern que controla l’esforç fiscal dels seus ciutadans.