La batalla dels ‘frames’

El 27S guanyarà qui imposi el seu discurs i el converteixi en el tema central de la campanya. És una qüestió de frames, com en diuen els saberuts.

Si s’imposa el relat plebiscitari, afavorirà la Llista Unitària, i també afavorirà a Ciutadans. Una i altra formació s’alimentaran mutuament. I en aquest escenari l’independentisme ho té tot per guanyar de forma clara.

L’elecció de Raül Romeva com a cap de llista afavoreix la transversalitat sobiranista, però els seus ex companys d’ICV, que com és normal l’hi tenen jurada, miraran de burxar-lo i explotar la contradicció entre ell i Artur Mas, entre la proposta de futur i les misèries del passat. Romeva es trobarà interpel.lat sobre les retallades i sobre el cas Pujol.

Romeva és prou hàbil per a defugir aquest acorralament, i per plantar cara a la buidor argumental de Podemos. I no estarà sol. I té una gran idea-força al darrere, la gran idea-força de la Catalunya d’avui: La construcció d’un estat nou on tot torni a ser possible.

El propi Raül ja ha dit que l’enemic no són la CUP ni la llista de Podemos i ICV. Ara bé; independentment que es cregui o no que ICV donarà suport a un procés constituent català (l’escepticisme està més que justificat), la lògica electoral diu que la llista independentista ho tindrà millor si busca el cos a cos amb Ciutadans i el PP.

Però per imposar un relat calen altaveus. No hem d’oblidar (i perdó per l’acudit) que el 27S tindrem la Candidatura Unitària i la CUP -dues llistes de país- els tristos PP i PSC -dues llistes d’Estat- i els rampants Podem i C’s -dues llistes de Planeta-. La batalla mediàtica serà fortíssima, perquè el repte és llegendari.