JOAN SALES, MARXISTA ADOLESCENT

joan-sales

 

(Barcelona, 15 de gener de 1937)

“La meva història és la de molts, una història suada, però no tot ve de la suada rebel.lió adolescent contra la família, com tothom creu (…) És contra tot. Contra tot un món que de cop i volta, quan deixem de ser nens, descobrim lleig i mal fet, obscè i macabre, ple d’incongruències i d’injustícies revoltants; la rebel.lió hauria de dirigir-se contra Déu, que és qui l’ha creat, però les sectes no creuen en Déu i han de cercar en conseqüència un altre cap de turc en qui descarregar el seu mal humor (…) De totes, l’anarquista és la que més encaixa amb la crisi de l’adolescència; jo hauria estat, doncs, anarquista als setze anys, si no fos que justament aleshores ens arribava a Barcelona el marxisme amb tot el prestigi de la novetat. No importa que ja fóssim al 1929; la novetat li venia de la revolució russa, que només datava de 1917. En un país immens i llunyà s’estava construint de cap i de nou una societat sense injustícies ni incongruències; la utopia es feia realitat (…)”

“Fins aleshores havíem cregut a ulls clucs que els horrors que s’explicaven de Rússia eren falòrnies de la propaganda burgesa quan vet aquí que arribà a Barcelona, fugint esperitat del paradís proletari, no pas menys que l’Andreu Nin, el secretari d’en Trotsky. ¡Tots els horrors que feien córrer els burgesos quedaven pàl.lids al costat dels que ell ens feia saber! Solíem prendre el te a casa seva; un te a la russa, ja que la seva dona ho és (…) Segons l’Andreu Nin, Stalin era un monstre; tanmateix, a través d’aquelles xerrades i a força de tasses de te anàvem endevinant que ja a l’època de Lenin s’havia procedit a l’extermini sistemàtic, no sols de la burgesia –cela va sans dire- sinó dels socialcristians, dels socialdemòcrates, dels anarquistes, de tothom que no s’ajupís a la dictadura del proletariat. L’Andreu Nin justificava Lenin perquè “sense un ordre revolucionari no hi ha revolució possible” però a nosaltres ens entrava més i més el dubte que si tal vegada Trotski no hauria perpetrat les mateixes atrocitats que Stalin és perquè n’hauria perpetrades unes de més grosses (…)

I és que ¿què se’n pot esperar d’una revolució feta pel novembre, quan el cel és gris i feixuc i la terra, a Rússia, amb les primeres neus, és un sinistre fangar que no s’acaba mai? La revolució francesa, filla de la canícula, té un no-sé-què de pintoresc i virolat que fa que a desgrat de tot resulti novel.lesca, almenys vista a un segle i mig de distància; la russa és d’una grisor tètrica, que glaça l’ànima.

Pensant-hi després i a mesura que n’he anat sabent més coses he arribat a la conclusió que el comunisme rus és una religió sense Déu, una de les coses més espantoses que hagi pogut inventar mai la fantasia més depravada; d’altra banda, ¿no trobes que tant Stalin com Trotski són massa grans per ser encara comunistes?”

(Joan Sales, Cartes a Màrius Torres)