I SI ELIMINEM ELS ACCENTS?

El catala competeix en el mercat idiomatic mundial amb desavantatges evidents, que el situen en una situacio mes dura que altres llengues de territorialitat limitada, com l’holandes, el danes o el grec. Per començar, el catala no te un Estat que l’empari (mes aviat te un Estat que li fa mobbing). Durant el segle XX, la feblesa demografica i la conseguent arribada massiva d’immigracio castellanoparlant ha reduit de forma drastica el seu percentatge d’us; la globalitzacio i una segona onada migratoria, aquesta d’origen extrapeninsular, han consolidat la posicio de l’espanyol com a llengua franca i ha dificultat la normalitzacio del catala despres d’una llarg periode de persecucio sistematica.

Malgrat tot, el catala ha demostrat una capacitat de supervivencia molt superior a altres llengues que han patit circumstancies similars. Mentre l’occita, el breto, el basc o el gallec perden posicions de forma accelerada; mentre el mateix catala recula a Valencia i les Balears davant la indiferencia d’una part notable de la poblacio, a Catalunya la llengua propia ha demostrat la seva fortalesa gracies a l’orgull dels seus parlants, l’accio de les institucions i el talent dels creadors que l’han continuat usant en ambits com els mitjans de comunicacio, les arts esceniques i la literatura, alla on mes facil i mes justificat seria passar-se al castella, que la poblacio domina perfectament i que te una presencia mundial incomparablement superior.

Les llengues no nomes competeixen per la seva força demografica, sino tambe per la seva flexibilitat i per la capacitat de ser eines utils. A casa nostra els filolegs han debatut de manera apassionada sobre els diversos registres de l’idioma, sobre la necessitat d’un model linguistic mes pur o mes adaptatiu, sobre la conveniencia d’acceptar castellanismes d’us frequent en l’ambit de l’oralitat, o be d’eliminar formules molt genuines pero que han caigut en desus. Pensem en la llengua franca mundial: Es evident, em sembla, que l’exit de l’angles va mes enlla de la politica: Tambe te a veure amb la seva agilitat, la facilitat amb que crea conceptes nous o en desterra de vells… i tambe, perque negar-ho, en l’enorme avantatge que suposa l’absencia d’accentuacio grafica, que elimina maldecaps als qui l’escriuen.

Jo no soc filoleg, i no voldria ficar-me on no em demanen, pero se m’ha acudit fer aquest exercici: Escriure un article en catala sense cap accent, com de fet ja fa la majoria dels nostres parlants quan envien missatges amb el telefon mobil o be amb el correu electronic. En aquest ambit de l’escriptura urgent, on l’ortografia es bat en retirada, el catala es juga una part del seu futur.

Quin es el resultat? Em sembla evident, rellegint aquest text, que l’accentuacio podria arribar a ser prescindible. Es ben cert que en alguns casos l’accent obert o tancat elimina dubtes semantics. Pero en termes generals, el context resol aquests dubtes. Si ens acostumessim a escriure sense accents, el catala seria una llengua molt mes accessible, fins i tot mes atractiva per als nous parlants, sense perdre en absolut la seva singularitat (que es deriva, sobretot, del lexic i de la gramatica).

En parlem?