I SI ELIMINEM ELS ACCENTS? (2)

Diria que la meva boutade d’escriure un article sense accents, per posar en evidència la seva intel.ligibilitat, ha complert el seu propòsit d’alimentar el debat sobre l’ús de la llengua. Gràcies als companys del Núvol, que l’han difós, ha estat objecte de comentaris de tota mena, la majoria dels quals -a favor o en contra- tenen un gran interès.

Molts dels detractors tenen arguments molt sòlids que m’han fet pensar, i espero que hagin fet pensar als qui, tard o d’hora, hauran de modernitzar els nostre idioma.

Alguns altres, però, no han volgut debatre sobre la llengua, si no sobre si es pot debatre sobre la llengua; si la llengua és dels filòleg o és dels parlants, sobre si un mediàtic té dret a parlar d’una matèria tan elevada, si la proposta sobre els accents és blavera o botiflera, etcètera. Aquí la cosa perd interès i per tant no m’hi entretindré.

El diari ARA de diumenge va dedicar unes quantes planes a parlar del futur del català; el debat que va generar a les xarxes va tenir, per moments, un nivell molt futbolístic. I mentrestant, com diu en Pla Nualart, no podem “diseccionar un cadàver al quiròfan”, sinó “dissecar-lo a la sala d’operacions”, segons la normativa vigent.

¿Perpetuar les normes o acostar-nos, com Pitarra, al català que ara es parla? Aquest debat només és vigent entre filòlegs. Al carrer, és un tema superat. Només cal parar l’orella una mica. Però ens interessa saber què passa al carrer? O més aviat ens fa nosa?