Fi de cicle (I): La decisió de Mas

Mas hauria d’apartar-se? Si el bé suprem és l’independentisme, o el Procés, sí que ho hauria de fer. Perquè difícilment després del 6 de març tornarem a tenir 72 diputats independentistes al Parlament. I l’independentisme, que va tan sobrat de febleses i d’enemics, només té un actiu: La quota (petitona) de poder que suposa la majoria absoluta del Parlament català. Tot el sobiranisme estava d’acord, fins fa quatre dies, que qualsevol escenari era millor que la convocatòria electoral. La qüestió és si, vist el depriment espectacle de les últimes setmanes, el que necessita el país és la continuïtat d’un govern feble, amb un president feble, en mans d’una minoria tan immadura com està resultant ser la CUP, per aplicar un full de ruta que ningú, excepte els més entusiastes, considera viable. De vegades és millor aturar-se, reforçar posicions, revisar estratègies. I, si cal, pagar la penitència pels errors comesos. Artur Mas serà el primer (però no l’únic) que pagarà.