El guirigall

S’ha arribat a tal punt de xivarri (xivarri de baix to) que, si per una casualitat a l’Oriol Junqueras li vingués de gust de fer una llista unitària amb en Mas, s’ho hauria de treure del cap, només per no quedar com un tou o un cagadubtes; per no donar la impressió que es deixa acorralar per vagues intents de xantatge emocional. De raons per rebutjar la llista única, en té una pila, però per damunt de tot, com qualsevol altre polític que aspiri a governar, en Junqueras no pot acceptar que se l’obligui a actuar per por. Ja ho va fer abans del 9N; no ho farà més. Per tant, no cal gastar més saliva dient que l’Oriol prefereix el poder que el país, que vol fer un altre tripartit o que està d’acord amb Rajoy per esclafar el Procés. Aquesta mena d’anàlisis no propicien la llista unitària, ans al contrari; estan contribuint a fer-la impossible. Per sort, hi ha molts altres acords a l’abast i potser hi arribarem si, algun dia, els qui han de seure i parlar aconsegueixen aïllar-se d’aquest fatigós i tòxic guirigall extern.