El Josep Pla de 1956

 

Pla-en-Llofriu

 

Estic llegint La vida lenta (ed. Destino), notes per a tres diaris de Josep Pla. Un dia a dia a Llofriu feixuc, queixós, marcat pel clima i per la teca, amb pocs alicients apart de la conversa i la lectura. N’he extret unes quantes cites, que m’han cridat l’atenció per diversos motius.

El pitjor mal que ha fet Franco és haver instaurat i fomentat, per a mantenir-se, la immoralitat a Espanya (8-I)

 Per l’horror que em fan els borratxos, em faig càrrec de l’horror que dec fer a la gent quan m’emborratxo (15-I)

 Quina vitalitat té Atenes! Quines ganes de viure! Les dones, fenomenals, una mica plenes –potser massa. (11-IV)

 Sento que m’invadeix una gran depressió, que cada dia és més forta: la sensació de que no hi ha res a fer. El fàstic físic que em produeix Franco em deprimeix. (15-V)

 De Barcelona, el que m’agrada menys és l’aire, que ja sembla haver estat mastegat i respirat per altres. (27-V)

 M’ho he perdut tot –he estat un animal. La meva tendència a la tendresa em porta, per fugir del ridícul, a la duresa i a la disbauxa. (1-IX)

 Ahir vaig estar dur i displicent –inexplicablement maleducat (…) Estic avergonyit de lo d’ahir. Només sóc correcte quan sóc sol. Desgràcia immensa. (8-X)

 La censura està insuportable (…) Potser seria hora de prendre una decisió i marxar. Aquest país és asfixiant. Sobre què es pot parlar? No hi ha res a fer. (30-X)

 Sopo amb l’editor Arimany, que em sembla aproximadament un imbècil, bastant pedant. (9-X)

Llegeixo Història de les idees econòmiques de Marx. Els sarcasmes de Marx són extraordinaris, i aquest home és dels que es troben a prop de la realitat. Quin impressionant personatge, Déu meu! (17-XII)

 Impressionant país de folls corromputs pel franquisme. (21-XII)