D’enquestes, parlem-ne els demòcrates

Al debat del Parlament, tothom parla de la última enquesta del CEO. Ho fan especialment els polítics dependentistes.

Però no ho haurien de fer. No ens haurien de parlar d’intenció de vot. Ni d’enquestes. Ni de percentatges. Aquí, els que podem parlar en aquestes termes som nosaltres; els que volem comptar vots. Els altres, no.

El PP, el PSC i C’s sempre han defensat que l’opinió dels catalans no compta, perquè Catalunya, políticament, és una abstracció que està fora de la realitat i l’opinió dels seus ciutadans no es pot demanar legalment. Per això, quan les enquestes donaven amplies majories independentistes, no les tenien en compte. Per això, quan una amplíssima majoria absoluta del Parlament va demanar poder votar en referèndum, van instigar la seva prohibició. Per això, quan l’Estat es va querellar contra Artur Mas i dos dels seus consellers, el PP, PSC i C’s van aplaudir.

De democràcia i de vots, i de sondeigs, si no els fa res, en parlarem nosaltres, els que volem votar. És el nostre privilegi. En Miquel Iceta, l’Alicia Sánchez Camacho, l’Albert Rivera i en Joan Herrera, que parlin d’altres coses. Dels seus temes: El respecte a la llei, l’espanyolitat essencial de Catalunya, la fractura de les famílies, la necessitat d’esperar (uns anyets més) l’albada revolucionària que redimirà Espanya.

Poden parlar del que vulguin. Però de les dades del CEO, de les enquestes en general, de l’opinió dels catalans, és millor que en parlem només els que la respectem. Els que volem votar.