Cesc Casanovas bé, gràcies

tot-bé-gràcies

En la natural tendència periodística de simplificar la realitat per encabir-la dins d’un titular, un diari de Barcelona va informar fa alguns dies del desembarcament televisiu als teatres de la Rambla. Es referia a la coincidència en la cartellera de Polònia, el musical (Poliorama), APM? (Capitol) i Tot bé, gràcies (Principal). Posar en el mateix sac totes tres propostes és enganyar l’espectador, però vaja, en el cas de les dues primeres es pot acceptar perquè es tracta d’adaptacions teatrals de programes televisius d’èxit. En el cas de Tot bé, gràcies, en canvi, parlar d’humor “televisiu” és no fer justícia a tres actors (i autors) que, tot i haver intervingut en el Polònia, tenen una trajectòria pròpia i una manera de fer original i gens conformista.

Vaig ser dijous al Teatre Principal per veure Tot bé, gràcies (dirigida per Edu Pericas) i em vaig quedar gratament sorprès pel nivell de compenetració dels tres actors en escena que, pel que m’han dit, han treballat de forma col.lectiva en els textos i en la direcció escènica. L’obra em va agradar menys quan intentava explicar-me alguna cosa i més quan me la desexplicava; la seva gran virtut és que tots els intents de fer un relat coherent i amb tesi eren immediatament desactivats, interromputs, desemmascarats. Un constant exercici de meta-meta-meta-teatre en què els actors i els personatges se sobreposen com tels de ceba fins a l’infinit. Aquesta cerimònia de la confusió entre la realitat i la ficció està orquestrada de forma magistral i precisa, de tal manera que Tot bé, gràcies, que aparentment és un muntatge desenfadat i lleuger, resulta ser un mecanisme de rellotgeria on tot està pensat i previst. Més pensat, com més absurd. Heus aquí la gràcia. I de gràcia en fa molta!

Us recomano vivament que aneu al Teatre Principal per veure en acció a Miquel Àngel Ripeu, Elías Torrecillas i Cesc Casanovas. Tots tres donen el millor d’ells i es mostren com un equip molt sòlid, però els dos primers entendran que senti certa debilitat pel tercer. Conec en Cesc Casanovas des de fa gairebé 15 anys, quan es va presentar a un càsting pel programa Set de Notícies i ens va deixar bocabadats imitant els rovellats doblatges en castellà de Charles Laughton i James Stewart. En Cesc és un actor inclassificable, que amaga tot un món dintre seu, que té una enorme capacitat d’observació de la naturalesa humana, i que fa literalment el que vol amb la seva cara i la seva veu. Me’n alegro molt que els espectadors del Polònia, que fins ara només gaudien d’una de les múltiples cares del seu talent, en descobreixin una altra de ben estimulant a l’escenari del Teatre Principal.

Més informació de Tot bé, gràcies aquí.