carpe diem

Tenim:
– Una unitat pro-consulta precària, però que de moment s’aguanta
– Un argumentari claríssim: Poder votar, democràcia.
– Un moviment sobiranista mobilitzat i poc disposat a deixar-se enredar.
– Una opinó pública internacional virant cap a la necessitat de resoldre el plet català amb el vot.
I l’unionisme té:
– Un fracàs amb totes les lletres en la concentració del 12-O
– Un Estat en crisi sistèmica
– Un moment de gran feblesa del govern pel cas Ebola i el cas de les targetes opaques de Cajamadrid.
Tot això no són forces o febleses objectives; són elements de paisatge i d’estat d’ànim, i prou. Però no es poden deixar de banda en una batalla que té un gran component anímic i moral. Tenim una finestra d’oportunitat i l’hem d’aprofitar per -almenys- tensar la corda. Potser al final tenim unes elecciones plebiscitàries, però quan això passi l’escàndol ha de ser majúscul. Aquesta setmana tenim una oportunitat per demostrar la nostra convicció, posar a prova la fermesa de l’Estat… i diumenge que ve, tots al carrer.