apunts d’un trencament

1) El 9-N no hi haurà consulta i per tant no es por dir que el govern “va endavant”. El 9-N viurem l’enèssima mobilització popular que sortirà més o menys bé però que no tindrà gaire més valor que la “V” de l’11 de setembre.

2) El que ha passat havia de passar tard o d’hora (més d’hora que tard). Tothom ho sabia i això no li pren valor al fet que forces polítiques molt diferents han mantingut una estratègia unitària que ha estat útil i positiva. Útil perquè ha situat el dret a decidir al centre del debat i perquè ha permès una amplia mobilització ciutadana.

3) La unitat s’ha trencat perquè la seva raó de ser era el 9-N. Si no hi ha 9-n, les forces polítiques tenen tot el dret a recuperar les seves respectives estratègies (cont.) Això no només no és dolent sinó que és saludable perquè obligarà a tothom a mullar-se: Els eufemismes, els subterfugis i el doble joc ja no tindran valor. Això afecta sobretot CiU i ICV.

4) Que el Govern “constati” que no pot fer el 9-N sense haver posat a prova el govern espanyol, sense haver amb prou feines intentat fer gestos sobirans per esquivar la suspensió del TC, fa pensar que el president Mas va firmar el decret sense tenir alternatives pensades, i sense la determinació de fer front a l’anunciat bloqueig judicial del procés. La qual cosa és difícil de comprendre.

5) Malgrat la tensió i les diferències entre els ja ex-socis del bloc pro-consulta, és important que hi hagi una condemna conjunta de l’actitud obstruccionista i antidemocràtica del govern espanyol. És també important que la protesta es faci arribar a totes les instàncies polítiques i judicials que calgui en el marc de la Unió Europea.

6) Igualment important és que la mobilització ciutadana es reprengui amb el màxim vigor; diumenge hi ha una concentració a Barcelona que de sobte pot tenir una importància decisiva.

7) No seria estrany que el govern espanyol aprofités la “derrota” de Mas (així ho entenen ells tot plegat) per fer una oferta de diàleg una mica més llaminera que les anteriors. Una oferta que seria immediatament aplaudida per Iceta i Duran Lleida. El Pont Aeri frisa per un acord entre Unió i PSC que se sustensi sobre el cadàver de Mas, i que aïlli ERC i l’esquerra alternativa.

8) Crec, com dia Manuel Delgado avui ahir, que l’absència de la consulta ens acosta a la independència. Preferia la consulta perquè tot plegat és més impecable, però una decisió binària, dramàtica, sempre és més imprevisible; en canvi l’independentisme (plural) té bones cartes a jugar en unes futures eleccions, perquè la negativa espanyola a la consulta li dóna més arguments.

9) La majoria dels independentistes voldrien votar una mateixa llista en unes eventuals eleccions anticipades. Però això no vol dir que sigui possible. Per descomptat, ICV i la CUP ni s’h plantegen. CiU i ERC estan en posicions molt allunyades, en una crisi que ja és de confiança. Aquest matí les coses segurament han empitjorat perquè Mas s’ha autovictimitzat i ha acusat veladament Junqueras de trencar el consens.

10) Una Declaració Unilateral d’Independència és un pas irreversible i no s’ha de fer sense que el govern català tingui les eines per exercir la sobirania. Això vol dir que estem davant d’un procés que potser comença de pressa però triga a completar-se. Si hi ha una majoria independentista en el pròxim parlament de Catalunya ha de tenir-ho present.

11) Vaig a pair-ho tot que he d’escriure alguna cosa per a l’ARA.